La campanya de fruita dolça a les terres de Lleida ha acabat amb els millors preus dels darrers 7 anys. Així ho ha explicat la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, en el marc d’una visita a l’empresa fructícola Baró i fills, a Albatàrrec (Segrià). Aquest increment dels preus de venda ha estat un fet directament relacionat amb la manca de producte a tot Europa a causa de les gelades primaverals. La poca disponibilitat de préssec i nectarina ha suposat un molt baix nivell d’estocs tot l’estiu, en línia amb la baixa producció, i això ha fet que els preus s’hagin mantingut força estables i alts.
Per productes, en el cas del préssec vermell gros, el preu mitjà de venda de les empreses fructícoles ha estat d’1,10 €/kg, 40 cèntims per sobre del que s’havia venut entre els anys 2017 i 2019, els pitjors anys després del veto rus. El mateix ha passat amb la nectarina, que enguany ha tingut un preu de venda mitjà a sortia de central d’1,5 €/kg, gairebé el doble del preu de venda dels anys posteriors al veto. Val a dir que els preus durant aquell període eren molt baixos.
La climatologia ha estat clau en aquesta millora de preus, però l’aplicació del Pla d’acció de la fruita dolça del Departament d’Acció Climàtica entre els anys 2017 i 2020, amb mesures com el Pla d’arrencada d’arbres fruiters, ha esdevingut absolutament necessària per adequar l’oferta a la demana existent en el mercat global de la fruita de pinyol i revertir així la crisi de preus.
Caigudes històriques de la producció
Quant a la producció, la climatologia durant la primavera, amb intenses gelades i pedregades, ha influït directament en la collita de préssec i nectarina de tot Europa, que es pot dir que ha estat la més baixa dels darrers 30 anys (2.444.922 t), amb un disminució del 18% respecte de l’any passat i d’un 34% en comparació amb la mitjana 2015-2019.
A Catalunya, la collita ha estat de 307.000 tones, un 11% inferior a la de l’any 2020, que ja va ser un any de poca producció. Si es compara amb la collita mitjana dels darrers 5 anys, la caiguda arriba al 34%.
Si es parla del potencial productiu de Catalunya, situat en 550.000 tones, podríem dir que la caiguda ha estat d’un 43%, 240.000 tones menys dels que es podrien arribar a produir.